Carta del Director. Alfredo Cohen
Cap a finals del 2018 somiàvem la possibilitat de crear un festival de cinema diferent. Un festival que tingués un caràcter propi amb una programació destacada per la seva diversitat i frescor. Un espai per aquelles pel·lícules que expliquessin històries de les que se’n parla poc sovint, que provinguessin dels 5 continents i amb filmografies de diferents estils, ritmes i formats. Somiàvem un festival amb una selecció de curtmetratges i una altra de llargmetratges poc coneguts, però d’alta qualitat. Pel·lícules positives i realistes que permetessin fer viatjar al públic a d’altres mons possibles i que convidessin a la reflexió de certs prejudicis i estereotips que ens travessen.
Així doncs, tot i que somiàvem amb un festival que fos atractiu per a tots/es les amants del cinema, el nostre objectiu era clar: generar un espai de diàleg intergeneracional que prioritzés les persones grans. És per això que vam escollir com a temàtica que tots els films fossin protagonitzats per persones de més de 65 anys. Persones plenes de vitalitat, de força, d’alegria, de somnis encara per complir i de lliçons per entregar i rebre; però alhora persones que pateixen els embats de la soledat o les discriminacions pel simple fet de ser grans.
Aquest festival que somiàvem es va fer realitat el juny del 2019 als Cinemes Girona de Barcelona amb l’aforament pràcticament complet i amb les butaques plenes de persones grans amb ganes de conèixer aquestes històries i de compartir les seves pròpies experiències. L’èxit de la primera edició va ser tal que, després de la clausura, vam entendre que havíem creat quelcom de molt potent i que calia donar-li continuïtat.
Ara, quan tot just estem començant a despertar del malson de la Covid-19, encara impactats que s’hagi endut a milers de persones grans en tan sols un parell de mesos i essent molt conscients de la necessitat de seguir-nos cuidant, tenim la convicció que, més que mai, aquest festival està ple de sentit.
Pensem que ara més que mai és necessari un espai de trobada perquè les persones grans es facin companyia els uns als altres. Ara més que mai necessitem el cinema i l’art per guarir ferides. Ara més que mai necessitem buscar noves maneres d’acompanyar les nostres persones grans, ara més que mai ens necessiten i les necessitem.
Una de les moltes coses que està posant en evidència aquesta crisi és la importància de treballar en allò comunitari, allò que ens uneix, sense deixar de banda allò que ens diferencia. I si hi ha alguna manera de posar l’èmfasi en allò comú, és des de la comunicació. La 2a edició del Festival Internacional de Cinema de les Persones Grans de Barcelona, La GRAN pantalla, vol ser un festival d’aquesta comunicació, un espai per a la trobada i la reflexió, una excusa pel diàleg intergeneracional i intercultural així com un lloc per l’aprenentatge. Per això hem preparat una selecció de llargmetratges i una altra selecció de curtmetratges que entraran en competició, cinefòrums amb persones grans i debats entre expertes.
Gràcies a aquesta crisi, les nostres vides s’han turbo-digitalitzat. Allò que semblava un futur innegable s’ha convertit en un present aclaparador. Activitats bàsiques com ara treballar, estudiar, veure la família, trobar-se amb els amics, comprar en un supermercat o anar al metge han estat possibles gràcies a les pantalles i les noves tecnologies. No podem deixar fora d’aquesta revolució les persones grans: excloure-les seria el pitjor fracàs que ens podria deixar la pandèmia.
És per això que volem comptar amb tots/es vosaltres en aquest viatge. Necessitarem la vostra ajuda per tal de fer arribar el cinema a les persones grans, i de la mà del cinema: la companyia, la reflexió, l’amistat, l’empatia i el contacte directe amb les noves tecnologies.
Comptem amb tu ara més que mai.
Ara més que mai, gràcies per ser-hi.
